La Declaració de Manhattan uneix Catòlics, ortodoxes i evangelistes

La major part de la premsa espanyola ha silenciat la Declaració de Manhattan, un document signat conjuntament per Catòlics, Ortodoxes, Anglicans i Evangelistes el passat 20 de novembre en defensa de la vida humana, el matrimoni tradicional i la llibertat religiosa.
Més de 400.000 persones han signat aquesta declaració, mentre que en la a Casa Blanca es fan els sords, i segueixen defensant la cultura de la mort.
Aquest document vol ser una crida a la consciència cristiana (en anglès la declaració és titulada: The Manhattan Declaration: A Call of Christian Conscience) (així també la diferenciarem d’una altra Declaració de Manhattan relacionada el canvi climàtic).
El document defensa de tres columnes bàsiques per la societat: els respecte a la vida i la dignitat de tots els éssers humans, redescobrir la santedat del matrimoni com unió conjugal entre un home i una dona, i en tercer lloc, defendre un respecte inalterable a la llibertat religiosa.
Us oferim traduït el text abreujat que es va difondre juntament amb la declaració:

Manhattan Declaration Executive Summary

20 de novembre de 2009
Els cristians, quan han donat la vida als més alts ideals de la pròpia fe, han defensat al dèbil i al vulnerable incansablement per a protegir i reforçar les institucions de la societat civil, començant per la família.
“Som cristians ortodoxes, catòlics i evangèlics que s’han unit en aquesta hora per a reafirmar veritats fonamentals sobre la justícia i el bé comú, i per a fer una crida als nostre conciutadans, creients o no creient, per a que s’uneixin a nosaltres en la defensa que fem d’ells. Aquestes veritats són 1) la sacralitat de la vida humana, (2) la dignitat del matrimoni com unió conjugal de l’espòs i l’esposa, i 3) els drets de consciència i llibertat religiosa. En la mesura que aquestes veritats són fonamentals per a la dignitat humana i el benestar de la societat, son inviolables i no negociables. Donat que estan sotmesos cada cop més a l’atac de poderoses forces en la nostra cultura, avui ens sentim en el deure d’alçar la nostra veu en la seva defensa, i de comprometre’ns a rendir-les honor, sense importar les pressions que ens sobrevinguin sobre nostra i les nostres institucions per a què els abandonem o cedim respecte a elles. Fem aquest compromís no com a partidaris d’un grup polític, sinó com a seguidors de Jesucrist, el Senyor crucificat i ressuscitat, que és el Camí, la Veritat i la Vida.

Vida humana
Les vides dels no nascuts, dels capacitats i dels ancians estan cada cop més amenaçades. Mentre l’opinió pública s’ha mogut en una direcció pro-vida, forces poderoses i decidides estan treballant per expandir l’avortament, la investigació que destrueix embrions, el suïcidi assistit i la eutanàsia. A pesar de la protecció del dèbil i vulnerables és la primera obligació del govern, avui el poder del govern està freqüentment enllistat en la causa de promoure el que el Papa Joan Pau II va anomenar “la cultura de la mort”. Ens esforçarem a treballar incessantment per l’igual protecció de tot ser humà innocent en qualsevol etapa del desenvolupament i en qualsevol condició. Rebutjarem el permetre’ns a nosaltres o a les nostres institucions involucrar-nos en l’eliminació d’una vida humana, y donarem el nostre recolzament de totes les formes possibles a aquells que, en consciència, facin el mateix.

Matrimoni
La institució del matrimoni, ja ferit per la promiscuïtat, la infidelitat i el divorci, està en risc de ser redefinit, i per tant, trastornat. El matrimoni és la institució originària i més important per a sostenir la salut, l’educació i el benestar de tots. On el matrimoni és erosionat, sorgeixen les patologies socials. L’impuls en redefinir el matrimoni és un símptoma, més que la causa, de l’erosió de la cultura del matrimoni. Això reflecteix que ja no s’entén el significat del matrimoni com incorporat a les nostres llei civils, així com en les nostres tradicions religioses. És decisiu que aquest impuls sigui resistit, ja que cedir en el mateix significaria abandonar la possibilitat de restaurar una justa concepció del matrimoni, amb ell, l’esperança de una saludable cultura del matrimoni. Podrà en el seu lloc la falsa i destructiva creença de que el matrimoni és el mateix que una aventura sentimental i altres satisfaccions per a persones adultes, i no per la seva naturalesa intrínseca, amb l’únic caràcter i valor d’acte i relació el qual el seu significat està donat per la seva capacitat de generar, promoure i protegir la vida. El matrimoni és una “construcció social”, sinó més bé realitat objectiva la unió pactada entre esposo i esposa, que és deure de la llei reconèixer, honorar i protegir.

Llibertat religiosa
La llibertat de religió i els drets de consciència estan greument en perill. L’amenaça a aquests principis fonamentals de justícia és evident en els esforços per debilitat o eliminar l’objecció de consciència per als professionals i les institucions de la salut, i en les disposicions antidiscriminatòries que són utilitzades com a armes per forçar les institucions religioses, de caritat, negocis, proveïdors de serveis l’acceptar (i fins i tot facilitar) activitats i relacions que jutgen immorals, o que van més enllà del negoci. Els atacs a la llibertat religiosa són sèries amenaces no només per als individus, sinó també per les institucions de la societat civil incloent les famílies, caritats i comunitats religioses. La salut i el benestar d’aquestes institucions ofereixen un indispensable efecte amortidor contra el prepotent poder del govern, i és essencial per al desenvolupament de qualsevol altra institució –incloent el mateix govern- de la que la societat depèn.

Lleis injustes
Com a cristians, creiem en la llei i respectem l’autoritat dels governants terrenys. Considerem un privilegi especial el viure en una societat democràtica on les exigències morals de la llei són encara més fortes en nosaltres en virtut dels drets de tots els ciutadans a participar en el procés polític. Però també en un règim democràtic, les lleis poden ser injustes. I des de l’inici, la nostra fe ens ha ensenyat que la desobediència civil és necessària en front a les lleis greument injustes o lleis que pretenen que fem el que és injust o immoral. Tals lleis estan mancades del poder vinculant en consciència perquè elles no poden reivindicar cap autoritat més enllà de la mera voluntat humana.
Per tant, cal que se sàpiga que no donarem el nostre consentiment a cap llei que ens obligui a nosaltres o a les institucions que dirigim a participar en (o facilitar) avortaments, investigacions que destrueixin embrions, suïcidi assistit, eutanàsia, o qualsevol altre acte que violi el principi de la profunda, inherent i igual dignitat de tots i cada una dels membres de la família humana.
A més, cal que se sàpiga que no ens inclinarem davant cap regla que ens obligui a beneir unions sexuals immorals, a tractar-les com a matrimonis o els seus equivalents, o que ens impedeixin proclamar la veritat, tal com la coneixem, sobre la moralitat, el matrimoni i la família.
A més, cal que se sàpiga que no ens deixarem reduir al silenci o a la acceptació submisa o a la violació de les nostres consciències per cap poder a la terra, sigui aquest cultural o polític, sense importar les conseqüències que això pugui tenir per a nosaltres.
Donarem a Cèsar el que és del Cèsar, en tot i amb generositat. Però, sota cap circumstància li donarem al Cèsar el que és de Déu.

Per signar la delcaració de Manhattan, cliqueu aquest enllaç:  http://www.manhattandeclaration.org/sign/sign-the-declaration

Medi Ambient anuncia un calendari per reduir el transvasament del Ter a la meitat en sis anys.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar el passat 3 de juliol un calendari per reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona. L’objectiu final és que el 2015 es transvasin 75 hm³ a l’any menys que en l’actualitat, de manera que es desviï cap a l’àrea metropolitana de Barcelona només la meitat del cabal previst en la llei del 1959. La primera fase del retorn d’aigua es completaria el 2010, i permetria augmentar el cabal mínim ecològic que circularà pel riu durant tot l’any.

El govern ara s’ha marcat tres escenaris d’aquí al 2015. Entre aquest any i el que ve, i un cop la dessalinitzadora del Prat s’hagi anat posant en marxa, la previsió és de disminuir el transvasament 40 hm³ a finals del 2010; 20 hm³ més fins al 2012; i 15 més al 2015. Això deixaria el transvasament cap a Barcelona en una xifra de 115 hm³ l’any com a objectiu final, la meitat aproximadament del màxim que permet la llei del Ter. Habitualment, es porta a Barcelona una quantitat superior als 200 hm³/any.

Baltasar va remarcar el que diu la llei del 59: la prioritat del Ter és l’abastament a Girona i la Costa Brava; en segon lloc, la garantia d’aigua per als regants, i en tercer lloc, el manteniment del cabal ecològic. «Tot això va al davant de portar aigua a Barcelona, i com que ara entren nous recursos hídrics al sistema, estem en disposició de tornar cabal», va dir.

Tot plegat anirà acompanyat d’un augment del cabal ecològic mínim, que se situarà entre els 2,96 i els 4,81 m³ per segon en funció de l’època de l’any, si bé es podran rebaixar aquestes quantitats en cas de sequera. Les mesures, que fins ara eren de 3 m³/s, es prendran al Pasteral en comptes del Pont de la Barca de Girona, com es feia fins ara.

Baltasar va presentar la proposta a una vintena de representants d’ajuntaments, del Consorci Alba-Ter i de la Cambra de Comerç. En general, els representats d’aquestes entitats ho van trobar molt positiu. Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter, va afirmar que, un cop s’està d’acord en els objectius, ara s’ha de parlar «de la lletra petita», i de temes a millorar, com ara no incloure l’aigua de reg en els cabals ecològics. Camps va apostar per acordar entre les parts els termes definitius de la proposta.

Romiatge a la Mare de Déu del Collell

El dia 1 de maig, com ja és tradicional, el Club Tramuntana organitza un romiatge amb les famílies del Club. Últimament anem al Santuari de la Mare de Déu del Collell a resar el rosari a la Verge, i tot seguit ens dirigim al campament de Rocacorba (El Sallent - Santa Pau), on la mainada juga a futbol mentre altres preparen les paelles o fan una estona de tertúlia. La diada acaba amb un show musical divertit i amè . 

L’assistència va ser destacable, com en els darrers anys. Aquesta vegada, un centenar i mig de persones. Fins i tot un bon grup de famílies d’anitcs socis no es volen perdre aquesta diada.

L’ONG “Mags Solidaris” portarà alegria als hospitals

El Màgic Raül, juntament amb David Tresserras i Joaquim Figa han creat una ONG amb el nom de Mags Solidaris, amb la intenció de portar felicitat i riures entre les persones ingressades als hospitals i altres centres de tot Girona.

Els col·laboradors, juntament amb els components ja són 8 persones, que pretenen participar de forma desinteressada i tenen el propòsit per aquest any 2009 de visitar el màxim de centres que es pugui.

Qui estigui interessat en col·laborar-hi, pot visitar el seu lloc web www.magssolidaris.org i, a més, poden anar a veure la seva primera actuació solidària a la casa de cultura de Girona el dissabte 18 d’abril a les 12h. Només cal pagar com a donatiu 5 euros.