Pelegrins per la pau

Enguany es commemora l’Any Oliba, amb motiu del mil·lenari del seu nomenament com a abat dels monestirs de Ripoll i Cuixà.

Oliba fou un personage clau en aquella època de formació de Catalunya com a nació. El cardenal Anselm M. Albareda en parla amb aquests termes: “Fou un d’aquests homes excepcionals que la Providència té cura de trametre en els moments transcendents de la formació dels pobles -capdavanters, lluminosos, estructuradors espirituals, pares de la Pàtria”.

Tercer fill dels comtes de Cerdanya-Besalú, l’any 1002 renuncià al seu títol i ingressà com a monjo a Santa Maria de Ripoll. El 1008 esdevingué abat d’aquest monestir, que el convertí en un centre intel·lectual de primera magnitud,  i del de Sant Miquel de Cuixà. Deu anys més tard arribaria a ser bisbe de Vic.  

La seva trajectòria, tant en l’àmbit religiós, com polític i intel·lectual, fou extraordinària: fundador i impulsor d’innombrables esglésies i monestirs arreu de Catalunya, ferm valedor de l’art romànic, veritable artífex del moviment de renovació espiritual i cultural del segle XI… Hom el considera, fet i fet, el primer seny ordenador del país.

Home de gran influència, va convèncer bisbes i nobles per crear el primer tractat de pau al món: La Pau i Treva de Déu, que volia dir que tots -nobles, cavallers, pagesos i monjos- estaven d’acord a fer que alguns dies cada any fossin de pau, dies en què ningú no es podia barallar amb ningú i en què els fugitius podien refugiar-se a les esglésies i llocs sagrats segurs de ser protegits i respectats.

Quan resseguim la seva vida i la seva activitat, el pensament sempre se’ns en va cap al músic Pau Casals. Les vides de l’un i de l’altre, les veiem relacionables per molts costats, malgrat els nou-cents anys que els separen en el temps.

I és que, a més de la seva extraordinària carrera com a músic, Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.  

Hi ha un punt molt especial d’intersecció entre els dos personatges. El trobem en el discurs que el gran músic català pronuncià a l’ONU el 1971. En transcrivim algunes paraules: “Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. (…). I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps -segle onzè- van reunir-se a Toluges per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquells temps ja estaven contra, contra la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament” (…).

L’Abat Oliba i Pau Casals foren dos pelegrins per la pau. En aquest any d’aniversaris ens és de grat relacionar-los. L’esperit de Catalunya, que tan bé va saber exposar el Doctor Josep Trueta, basat en la tolerància, el diàleg i el raonament, troba en aquests prohoms alguns dels seus millors exponents. 

David Pagès i Cassú