Memòries d’un Segle d’Or

 
Fa  pocs mesos van arribar a les llibreries les Memòries de Joan Triadú, un dels prohoms de la cultura catalana.
Triadú, a l’igual que Salvador Espriu, és un Premi d’Honor de les Lletres Catalanes fill de terres gironines. Nasqué a Ribes de Freser l’any 1921. Als setze anys obtingué el títol de professor de català i començà a exercir de mestre.
El coneixement que té de la nostra literatura és excepcional i la seva ploma ha estat sempre transmissora de confiança i de rigor. Unes dades ben significatives: els anys 1950 i 1951 va publicar, respectivament, dues antologies de referència, la de contistes catalans (1850-1950) i la de la poesia catalana (1900-1950). Mig segle més tard, el 2003, 100 poesies catalanes que cal conèixer. 
La història, ben complexa, de la Catalunya del segle XX l’ha convertit en un home polifacètic. A part de crític literari, també ha destacat com a poeta, traductor, professor de català, pedagog… i activista cultural. El trobem vinculat a les iniciatives de més prestigi en el redreçament cultural del país, com ara  la Festa Literària de Cantonigròs (1944-1968), de la qual fou impulsor i ànima.
Les memòries donen testimoni d’una vida exemplar i fecunda. Dedicades a la seva muller, Pilar Vila-Abadal, filla del metge i polític vigatà Lluís Vila d’Abadal, vénen marcades amb un fil conductor molt clar: l’amor, amor a ella i amor a Catalunya. Aquests són els eixos que marquen el ritme del llibre.
Les memòries no segueixen un ordre cronològic estricte. Comencen quan, en paraules seves, passa el fet més important de la meva vida, que és quan coneix la seva muller, quan s’enamoren, festegen i es casen. A partir d’aquí es descabdellen els fils de totes les seves activitats, que abracen camps molt diversos. 
El títol, Memòries d’un segle d’or, ja ens indica la seva intenció de demostrar, a través de records, vivències i personatges que, més enllà de les dificultats, la nostra cultura ha viscut durant el segle XX una centúria esplendorosa. El discurs que ofereixen és totalment positiu. En la seva opinió, a diferència dels segles anteriors, Catalunya ha consolidat la llengua, ha viscut un esclat de cultura, ha innovat un sistema educatiu propi i ha produït una literatura de primer nivell. El seu convenciment en els millors actius de Catalunya, vitals per encarar el futur, és ple i total.
Aquest llibre arriba en un moment especialment oportú. Tenim la certesa que serà portador de llum i marcador de camins.  L’hi agraïm de cor per tot el que aporta i perquè rere les seves lletres hi ha una vida fructífera, que desitgem que tingui molts més anys de continuïtat, al servei de la cultura,  la llengua, el país i les persones.