Ordenació sacerdotal d’Eduard de Ribot i Martínez

El passat 27 de desembre, el Bisbe Francesc Pardo va conferir l’ordenació sacerdotal a Mn. Eduard de Ribot i Martínez. L’acte, que va ser molt emotiu, va durar quasi dues hores, amb la Catedral plena de gom a gom.

El bisbe Francesc havia ordenat de diaca a Eduard de Ribot el 28 de juny a l’església de St. Martí de Girona (Seminari). El Bisbe, en l’homilia, va insistir en que les vocacions de sacerdots són una prioritat a la diòcesi. Va animar als joves a plantejar-se la vocació. Aquesta cerimònia, on hi han assistit els vuit seminaristes de la diòcesi,  s’ha celebrat en el marc de l’any sacertodal, que ha estat convocat per Benet XVI coincidint amb el 150è  aniversari de l a mort de Joan Maria Vianney, el sant rector d’Ars.

Mn. Eduard de Ribot, llicenciat en odontologia, va exercir de dentista, però posterioment va descobrir la seva vocació al sacerdoci. Va col·laborar com a seminarista amb la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i, en els últims mesos, ha exercit de diaca a la parròquia de Sant Josep de Girona.

Al final de la cerimònia, Mn. Eduard va demanar oracions i ajuda per aprendre a ser un bon sacerdot.

La nova seu del Tramuntana ja creix

El mes de novembre van començar les  obres del nou Club Tramuntana. La nova seu estarà situada a la  cruïlla del carrer Can Pau Birol amb el carrer de Salt (davant del Col·legi Bell·lloc del Pla).

Està previst que les obres finalitzin aquest estiu. Es pot visitar la galeria fotogràfica de les obres a http://picasaweb.google.es/fotosnoutramuntana.

El Club Tramuntana és un centre educatiu extraescolar adreçat a nois d’entre deu i divuit anys, que ofereix activitats adients a les diverses edats durant les tardes, els caps de setmana i els períodes no lectius.

La iniciativa va començar l’any 1970 promogut per un grup de pares que volien donar als seus fills una formació humana i cristiana en un ambient de llibertat i responsabilitat, on poder desenvolupar aptituds i habilitats, aprendre a conviure i divertir-se en un ambient sa.

L’activitat més important del Tramuntana és l’estudi assistit. A més a més, s’ofereixen diàriament altres activitats per tal de despertar aficions que ajudin als nois a guadir correctament del temps de lleure: música, manualitats, idiomes, informàtica, teatre, maquetisme, màgia, tallers de natura, etc. També s’organiten activitats dirigides als pares i a tota la família: conferències, cinefòrums, trobades… L’aspecte espiritual de la formació que imparteix el Club està encomenada a la prelatura de l’Opus Dei.

XIV Concurs de Pessebres Popular de Salt

Com cada any, el Club Tramuntana ha organitzat el concurs popular de Pessebres de Salt, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Salt.

Consta de tres modalitats: pessebre familiar, pessebre de botigues i Pessebre Escolar o Col·lectiu (que inclou, també pessebres d’associacions o altres entitats).

La inscripció és gratuïta. Només cal enviar un correu electrònic a info@tramun.cat amb el nom, adreça i telèfon del participant.

Antoni Rovira i Virgili

 

         En complir-se el seixantè aniversari de la mort d’Antoni Rovira i Virgili, escriptor, historiador i polític, el record se’ns en va cap a la seva figura, obra i pensament.

         Rovira i Virgili és una de les personalitats més extraordinàries i més completes que ha donat la cultura catalana del segle XX. La seva obra, fruit de tota una vida de fidelitat a Catalunya, consta de més de deu mil articles i de prop d’una setanta llibres. El seu pensament manté una gran vigència: és actual en molts aspectes.

         Molts, de petits, vam aprendre a conèixer i estimar el nostre passat com a poble gràcies al seu llibre Història de Catalunya (Tria d’episodis). Aquest fet ja ens el fa mirar des de les torres de l’afecte i de l’agraïment. En aquest escrit, però, ens plau posar l’accent en tres coses que, en relació a ell, ens agradaria reivindicar.

         La primera és que fou un escriptor eminent, condició que la tasca, també grandiosa, d’historiador i, sobretot, de polític han amagat, en part. En els llibres Teatre de la natura i Teatre de la ciutat hi ha algunes de les ratlles més belles que s’hagin escrit mai en la nostra llengua: són una prova fefaent que ell concebia l’article com un autèntic gènere literari. No pas casualment, en alguns dels segells de la seva etapa al Parlament, institució que arribà a presidir, al costat del seu nom hi apareix l’etiqueta d’escriptor.  

         La segona és que ell va definir el concepte de nació de manera moderna. Es pot dir que el va renovar. Estava convençut que la nació no són solament els costums, la terra, la història, la llengua, sinó que, perquè veritablement sigui consistent, viva i plena de futur, també hi ha d’haver la voluntat de ser, la consciència de ser…

         I, per últim, la vocació europeista. Ja llavors -durant els anys vint i trenta- sostenia la necessitat d’arribar a la constitució d’una Europa unida, tant en l’ordre polític com econòmic. Però aquest convenciment decidit i resolut no minvava força, ans al contrari, a la seva reivindicació nacional. En ell, doncs, hi trobem plena i total  compatibilitat entre catalanisme i europeisme.

         L’aniversari que es commemora ens convida a descobrir-lo, retrobar-lo i, també, llegir obres seves tan principals, a més de les esmentades anteriorment, com Els darrers dies de la Catalunya republicana (Proa, edicions), escrit amb l’emoció encara viva dels fets i Cartes de l’exili (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), compilades i transcrites per Maria Capdevila.