La Nova 10 anys després…
November 17, 2008 Per Quim Bosch
Secció: Club Tramuntana
És una gran alegria poder veure com La Nova ja ha complert més d’
una dècada d’existència. L’embrió d’aquesta revista fou la Tramunboys, una revista que consistia en una o dues pàgines DIN A3 fotocopiades i plegades que feiem alguns socis del Club Tramuntana sobre les activitats del Club. Però en Setu Masferrer, llavors director del Club, tenia pensat un projecte més ambiciós, fer una revista que a més d’explicar les activitats del Club Tramuntana informés sobre la vida del nostre poble de Salt. Sens dubte fou un repte important, suposava passar d’una revista de 30 exemplars a una de 1000 còpies.
Recordo amb emoció aquells primers números: la necessitat de buscar un impremta, publicitat i subvencions, fer entrevistes, etc. per tal que la revista es transformés d’un projecte a una realitat. Com a maquetador de la revista amb en Xavier Margenat fou un canvi passar de vuit pàgines a les 20-24 de La Nova.
Amb el pas del temps valoro amb orgull el producte final que vam crear un grup molt jove (estudiants del que ara s’anomena batxillerat) liderats pel Xavier Margenat i amb l’ajut inestimable dels monitors del Club Tramuntana. És una gran satisfacció veure que la revista continua després que els que la vam veure néixer seguim camins diferents.
Agraeixo a La Nova haver-me ofert l’oportunitat d’enriquir-me, i és que la necessitat m’ha fet aprendre nocions de disseny, utilització de programes informàtics (quantes hores amb el PageMaker 6.0!!), aprendre a fer entrevistes, a escriure amb cura i correcció… complint així un altre dels objectius inicials, permetre als socis del Club Tramuntana interessats en el periodisme a fer els seus primers passos en aquest món de la comunicació informativa. Més d’un periodista ha sortit de la cantera de La Nova… però inclús als que la vida ens ha portat a altres professions, en el meus cas de metge, la llavor de La Nova segueix creixent i m’impulsa a seguir col·laborant amb diferents revistes (La Nova, El Butlletó, Lligams), escrivint cartes als diaris, participant en alguns debats televisius i radiofònics, etc.
Així, que, espero i desitjo que més persones es puguin beneficiar de l’oportunitat que és treballar en elaborar trimestre a trimestre La Nova. Exigeix esforç, però sens dubte, té una bona recompensa. La Nova seguirà fent honor al seu nom amb nous redactors, notícies, entrevistes i seccions que van omplint de contingut la revista familiar de Salt. Així que, per molts anys La Nova!!!
Joaquim Bosc Barrera
Marc Bosch Barrera
November 11, 2008 Per Xavier Margenat
Secció: Personatges
Marc Bosch
“DÉU CONTINUA ESTANT DE MODA”
El saltenc Marc Bosch Barrera, llicenciat en dret i teologia, té 29 anys, va ser ordenat sacerdot a Roma el passat 24 de maig i és membre de la prelatura de l’Opus Dei.
Vaig estudiar al col·legi Bell-lloc del Pla i després vaig fer la
carrera de Dret.
Estant llicenciat amb Dret i treballant a Vic d’advocat, com és
que vas decidir fer-te Mossèn?
Aquesta és una pregunta difícil que ja m’ha fet molta gent. Encara
que la resposta no és gens senzilla, puc dir que Déu m’ha anat portant
per on Ell volia. Sempre he tingut molt clar que la felicitat es troba
en fer la voluntat de Déu i vaig veure que la voluntat de Déu era que
hem fes sacerdot.
Ara on exerciràs de mossèn? quins projectes tens?
De moment, estaré exercint de mossèn a Barcelona. En quant als meus
projectes els puc resumir en un: ser sacerdot i només sacerdot. Això
vol dir dedicar-me al complet a la meva tasca sacerdotal.
Ens podries explicar algun record de Salt de la teva infància?
Un record de la meva infància a Salt és el anar a comprar al pa al
Carrer Major de Salt, en concret, a la fleca dels meus avis. Allà,
molts dies, ajudava a repartir les barres de pa en els llocs
corresponents i, fins i tot, algun dia vaig despatxar.
Un altre record el constitueix les grans excursions que organitzava el
Club Tramuntana. En concret, me’n recordo d’una sortida que vam fer a
una muntanya que va ser molt emocionant, perquè hi havia boira i va a
començar a ploure. Vam acabar tots molt cansats, però amb l’alegria
d’haver aconseguit el cim amb un gran esforç.
I de la teva època d’alumne a Bell-lloc?
De la meva època de Bell-lloc em venen molts records. Un dels records
és el futbol. Sempre m’ha agradat aquest esport i a Bell-lloc des de
petit vaig poder practicar-lo amb l’equip del col·legi. Vam tenir
temporades molts bones; en una, vam pujar de categoria i també vam tenir
temporades molt dolentes.
Marc, penses que Déu continua estant de moda?
Encara que sembli que no, penso que Déu continua estant de moda, és
més, crec que Déu està més de moda que mai. Em ve ara mateix a la
memòria la mort de Joan Pau II. Aquell any jo vivia a Roma i el que
vaig veure no m’ho podia creure, rius de gent per donar l’últim adéu
al Papa. També s’ha demostrat en les jornades mundials de la Joventut,
en els llibres que s’escriuen. Jo crec que hi ha una set de Déu, la
gent està esperant que li parlis de Déu. Jo ho he pogut comprovar en
aquest mes que porto de mossèn.
